El Garbancito de la Mancha en la memòria de Joaquim Bisbe

  • Posted on: 31 August 2015
  • By: admin

Al Museu del Cinema de Girona hi ha una exposició que porta per títol Garbancito de la Mancha, 70 anys del primer llargmetratge europeu d’animació en color. Tot s’emmarca en una mostra dedicada a Els orígens del cinema d’animació a Catalunya, comissariada per Antoni Guiral i Jordi Riera Pujal.
El Garbancito de la Mancha va ser el primer llargmetratge en color d’animació rodat fora dels Estats Units i el primer de tota Europa. Es va produir a Espanya, concretament a  Barcelona. La productora que el va realitzar era la Balet y Blay, de Ramon Balet y Jose María Blay. El director va ser l’Arturo Moreno. Els detalls, crèdits i qüestions tècniques es poden trobar sense cap problema a les principals fonts de consulta, internet, enciclopèdies, Historia del Cinema...

 

L’aniversari del Garbancito i la mostra que es realitza a Girona m’han portat a escriure el que em va explicar en Joaquim Bisbe, un músic que va tocar per tota Europa amb els seus grups i que a principis dels anys 40 treballava fent dibuixos per la productora Balet y Blay mentre acabava els estudis d’harmonia musical.
Joaquim Bisbe va tenir una posició privilegiada durant la realització de la pel·lícula. Estava de dibuixant, però el fet de saber música de seguida el va portar a ser una peça clau durant tota la producció. M’explicava que la seva funció havia estat coordinar els temps amb els dibuixos. És a dir, a partir dels 24 dibuixos per segon la seva feina consistia en que si per exemple el protagonista saltava i aquell salt durava 3 segons l’enviaven a la planta baixa amb el piano a reproduir aquell temps en música mentre els dibuixants miraven que no faltava cap dibuix i que tot quadrava. Més tard, el mateix director li va  proposar de fer una de les peces musicals que surt a la pel·lícula amb el beneplàcit de Jacinto Guerrero, que era l’encarregat de fer i dirigir tota la música.
Pel que fa a les curiositats de la producció de la pel·lícula, Joaquim Bisbe m’explicà que en Ramon Balet era mallorquí, una bona persona, amb grans contactes a la cúpula de la Falange. Aquests contactes i el fet de formar part de Falange van ser crucials per la feina que va fer la productora. Balet y Blay amb el que feien el negoci era amb la distribució de pel·lícules estrangeres, sobretot americanes. El problema era que en aquell moment, hi havia moltes restriccions. Hem de pensar que parlem de la primera meitat dels anys 40 del passat segle, en plena segona Guerra Mundial, postguerra Civil, primers anys de dictadura, d’escassetat, de pobresa... Per poder tenir una quota per distribuir pel·lícules estrangeres havies de produir una pel·lícula espanyola. Joaquim Bisbe em deia que si aconseguies que la pel·lícula tingués el títol de pel·lícula d’Interès Nacional tenies dret a importar d’Amèrica un mínim de tres pel·lícules. Per això, per tal de produir una pel·lícula d’Interès Nacional i aconseguir una bona quota es van adonar que en lloc de fer un llargmetratge convencional, amb actors, seria millor fer una pel·lícula d’animació, que a més seria la primera feta fora dels Estats Units. A això es va afegir que a la productora Balet y Blay va anar a presentar el seu treball el dibuixant i ninotaire Arturo Moreno que es qui va rebre l’encàrrec final de fer el llargmetratge. Tornant a les quotes, gràcies al Garbancito de la Mancha, la productora Balet y Blay es va fer entre altres amb la distribució de pel·lícules com Murieron con las botas puestas amb l’Errol Flynn o La Señora Miniver, cintes que els van fer guanyar molts diners.
La música del Garbancito la firma el mestre Jacinto Guerrero, i dic mestre Guerrero, perquè així és  tal i com el citava en Joaquim Bisbe quan es referia a ell.
El mestre Guerrero era tota una institució en el món de la sarsuela i la revista musical. Entre 1943 i 1944 dirigia una sèrie de revistes al teatre Còmic de Barcelona. A vegades, havia de marxar a Madrid per feina i deixava encarregat algun treball a en Joaquim Bisbe. En Bisbe em repetia el que li deia el mestre Guerrero: “Esta escena me la haces tu, yo tengo que ir a Madrid y no tengo tiempo”. A la tornada el mestre Guerrero supervisava el que el Joaquim havia fet, canviava el que no li agradava i endavant. El mestre Guerrero pagava d’allò més bé la feina del Joaquim. Perquè ens fem una idea, en Joaquim em comentava que un sou de l’època estava pels volts de les 300 pessetes i a ell el mestre Guerrero n’hi pagava 1000 per la feina. Diu que cobrava més dels encàrrecs del mestre Guerrero que no pas del sou que cobrava amb en Balet.
Pel que fa a la feina musical duta a terme a el Garbancito de la Mancha, en Joaquim és autor d’una de les cançons. No obstant, no es mostrava gens content del resultat. El primer esbós que va presentar era un cançó molt a l’estil de Disney però a en Jose Maria Blay no li va agradar. En va presentar una altra versió que també va ser rebutjada amb l’argument que semblava música de negres perquè hi havia uns arranjaments amb trompetes. Finalment, va realitzar una tercera versió que és la que va agradar i la que va sortir a la pel·lícula, encara que a en Joaquim sempre va ser la que menys li va agradar.