Tot i que viu a Holanda des de l’any 1980, Miquel Àngel Lizandra segueix tenint casa a Barcelona i entre vacances, ponts i altres excuses tot sovint aterra a Horta. Quan la seva estada és pausada i té les obligacions solucionades em fa un truc i busquem la manera per veure’ns una estona i fer-la petar. Normalment quedem a un bar mític del seu barri, el Quimet, a la plaça Eivissa. Un lloc d’aquests de tota la vida, de tracte familiar, on oblides que estàs a la Barcelona d’avui, de les presses, el soroll i la modernitat mal entesa.
En una altra ocasió m’extendré a escriure amb més calma la trajectòria d’aquest enorme bateria i percussionista amb qui vaig començar a tenir relació arrel d’una entrevista al voltant de l’Orquestra Mirasol. Ell és el bateria que va gravar un disc imprescindible, Salsa Catalana. Disc ideat pel tàndem Batllés-Ammann i recolzat per Ricard Roda, Pedrito Díaz, Cesar Vieira i el citat Miquel Àngel Lizandra.
Entre les múltiples gravacions que va realitzar Miquel Àngel Lizandra com a músic de sessió hi trobem un parell de LP’s amb Tete Montoliu amb la música llatina com a eix central.
Brasil Tete Montoliu, piano és un disc esplèndid, càlid, on les versions de clàssics com “So danço samba” o “Desafinado”, entre altres, sonen a Brasil, a Jobim, a de Moraes, a Barroso... Però amb una clucada d'ulls al jazz.
Lizandra em comenta que tocar música brasilera és molt interessant ja que a nivell armònic i rítmic té la seva dificultat i a la vegada t’ajuda a evolucionar com a músic, a anar un pas més enllà, a aprendre.
“S’hi ha de passar” sentencia.

Brasil Tete Montoliu, piano és un disc que es va gravar a l’Aliança del Poblenou, el teatre que durant tants anys va ser estudi de gravació d’infinitat de projectes de tot tipus. Segons Lizandra, l’elecció dels temes la va fer el mateix Tete Montoliu, així com l’elecció dels músics per la sessió de gravació. També hi figuren el gran percussionista cubà Pedrito Díaz i el contrabaixista Albert Moraleda. De fet el trio format per Díaz, Moraleda i Lizandra estaven acostumats a treballar plegats i eren habituals en diverses gravacions discogràfiques i música en viu.
Lizandra m’explica que la gravació va ser força ràpida, com totes les que es feien amb el Tete. No li agradava gaire l’estudi i primava la frescor del directe per davant de tot perquè el resultat fos viu i real. Es va fer un petit assaig i es van gravar els temes d’una tirada. Alguna peça es va repetir perquè hi havia algun matís que al mateix Tete no li havia acabat de convèncer.
Lizandra riu i recorda amb nostàlgia quan Tete va deixar anar la darrera nota i va dir:

“Apa nanus ja està! Anem a fer un whisky!”

Brasil Tete Montoliu, piano
(Impacto, EL-142 - LP, 1975)

Orfeo Negre
La chica de Ipanema
Corcovado
Samba de uma nota So
O’Canganceiro
Bahia
Brasil
Canto de Ossanha
Ola
 So Danço Samba
 Desafinado
 Meditaçao
Tristeza

Tete Montoliu, piano
Albert Moraleda, contrabaix
Pedrito Díaz, percussió
Miquel Àngel Lizandra, bateria