No es cap secret afirmar que en la història del rock de casa nostra ha mancat cantants que hagin brillat en majúscules. En la majoria dels casos, i en rares excepcions, els cantants han destacat per altres aptituds que poc tenien a veure amb la seva qualitat i personalitat vocal. Només cal agafar referències com Miguel Rios o Loquillo i veurem que la seva manera de cantar s’acosta més a un cantant de segona divisió que no pas a un bon cantant de rock. Si a sobre ens centrem en trobar un grup o conjunt vocal, es a dir, una formació en la que tots els seus membres cantin, facin coros, enriqueixin les melodies vocals i juguin amb elles, el resultat és encara més desastrós. No obstant, en aquest desolat desert m’agradaria destacar una “rara” excepció molt menystinguda, la de Mi Generación.
Vaig saber de Mi Generación arrel d’un article en el que Jordi Sierra i Fabra, aleshores crític musical, comentava que era el conjunt que més li agradava de tot el panorama estatal. Tan és així que per la seva frustrada “Opera-rock” Quijo-Rock va comptar amb ells. Més tard vaig trobar un retall de diari, anterior, on el mateix Jordi Sierra i Fabra es mostrava entusiasmat davant la sortida al mercat del primer treball discogràfic de Mi Generación.

Un bon dia vaig anar a comprar-me la reedició en vinil de Wah-wah del primer disc de Mi Generación més un segon disc que havia restat inèdit. Em vaig trobar escoltant un Lp que no m’esperava i que em va sorpendre per contenir un treball amb les veus inèdit en el nostre panorama musical; treballat, ric, novedós i d’una gran qualitat. Una altra qüestió important és que em trobava davant d’un grup de cantants en el que tothom anava a una i en la que el conjunt brillava per damunt de personalismes. Era la primera vegada que em trobava amb aquesta característica. A banda de cantar molt bé, tots tocaven diferents instruments. Als crèdits, entre els integrants de Mi Generación hi vaig reconèixer tres noms: Xavier Garriga, a qui de petit veia a la tele cantant jazz i em quedava bocabadat; l’Eliseo Parra que curiosament feia molts anys que seguia i que mai hagués dit que tenia aquest passat; i a Toni Palacín, un home orquestra que havia vist en diferents envelats. Amb el temps els coneixeria personalment i amb un altre dels membres de Mi Generación, Pepe Zappa, ens hem enviat mails i ens em creuat per la xarxa. De Pepe Zappa recomano la lectura del blog dedicat a Mi Generación.
Tornant al fil, el que em crida més l’atenció de Mi Generación i que he anat descobrint amb els anys és aquesta faceta vocal tan excepcional a la història de la nostra música popular. En un moment determinat vaig saber que ells havien posat les veus a un tema de Màquina!, “I can only fly but very well”. També descobriria que havien fet els cors del tema “Hey you” de Tapiman. Tot això no era casualitat, ni es limitava al simple fet que entre les bandes del moment hi havia una amistat i coneixença. Resulta que Mi Generación van ser durant una llarga temporada els “coristes oficials”, juntament amb les germanes Ros dels Estudis Gema. El mestre Casas Augé, copropietari dels Estudis va veure en aquell conjunt el complement ideal per molts dels artistes que passaven per allà. La llista de col·laboracions de Mi Generación amb diferents solistes i grups resulta interminable, fins al punt que ni el mateix Toni Palacín m’ha sabut concretar el llistat amb exactitud.
Entre les col·laboracions vocals n’hi ha de molt curioses. Jo n’he triat un parell amb les que podem veure els diferents registres en els que podien arribar a treballar Mi Generación. En primer lloc, l’aportació vocal que van fer per un tema de Guilly Bright. Possiblement a molta gent no li soni el nom de Guilly Bright. Bright, en el moment que va gravar el curiós senzill amb l’aportació vocal de Mi Generación era el productor i autor de molts dels arranjaments de Jimmy Cliff, concretament del disc Another Cycle (1971). Jimmy Cliff és un dels precursors i introductor del reggae al mercat mundial  a través d’èxits com la banda sonora de The harder they come (1973). Però bé, tornem a Guilly Bright, la cançó  "Te quiero ya" amb l’aportació vocal de Mi Generación.

En un altre registre molt diferent em trobo amb la col·laboració de Mi Generación en un tema comercial de gran èxit. Es tracta de “Paco, Paco, Paco”, una cançó original del triumvirat Quintero-León-Quiroga, transformat i adaptat amb arranjaments pop per Augusto Algueró. Aquesta versió la va enregistrar i convertir en èxit Encarnita Polo.