L’any 2011 Emili Baleriola publicava el seu darrer disc, Jazz-Rock Trio (Picap). Des d’aleshores l’Emili no ha deixat de treballar i explorar els límits del seu univers musical, partint del blues, el rock i el jazz però passant per la música llatina o qualsevol altra influència que li resulti interessant. Ja fa alguns mesos que l’Emili s’ha tancat a l’estudi per donar forma al que serà el seu nou àlbum. Puc avançar que el disc en qüestió ja està finalitzat i està en fase de postproducció. Imagino que a principis de 2016 ja tindrem la criatura de l’Emili entre nosaltres. Durant aquests mesos en els que l’Emili ha estat immers en el projecte he tingut la sort d’observar el treball, escoltar els temes i fins i tot aportar alguna idea, una cosa per la qual em sento molt satisfet i agrait. Evidentment no puc avançar gran cosa del que serà el nou disc de l’Emili, perquè la gràcia és escoltar-lo i gaudir-lo quan ja estigui tot a punt. No obstant, si que em permeto avançar una primícia, i es que a diferència dels treballs anteriors basats en la música instrumental, en aquest nou treball l’Emili podriem dir que debuta com a cantant. Ja feia anys que li ballava pel cap però fins que no ho ha vist clar i ha tingut la confiança suficient no ho ha fet. M’ha semblat un gest molt valent, a banda de que penso que qui millor podia cantar els temes que formen el disc és el mateix Emili. Que té bona veu i gust cantant és una qüestió que no ens ve de nou. Com a corista, l’Emili ja havia posat veus de suport en molts dels projectes dels què ha participat. Com a cantant solista també hi ha un parell d’experiències que cal destacar. La primera d’elles és quan Jordi Batiste deixa Màquina! per anar a fer el servei militar. Aquest fet fa que Màquina! es quedi sense cantant i quan entren a l’estudi per gravar el tema “Sun brings the summer” (Enric Herrera) el grup fa diverses proves per veure qui cantarà. Enric Herrera es descarta, després prova Carles Benavent i tampoc agrada, i finalment ho prova Emili Baleriola i per unanimitat es decideix que canti ell la cançó.

L’altre experiència de l’Emili com a cantant es quan després de la disolució de Màquina!, Carles Benavent, Salvador Font i ell mateix decideixen tornar al projecte de Crac. Es per això que el primer que fan és entrar a l’estudi per gravar una maqueta amb diferents cançons. Una d’aquestes cançons porta per títol “Just then I got you”, està escrita i cantada per l’Emili. En el mateix tema, a banda dels Crac, els acompanyen Xavier Batllés (contrabaix), Paco Pi (Violoncel) i Agustí Fernández (piano). Aquesta cançó restava inèdit fins que l’any 2011 l’Emili la va cedir perquè formés part del doble recopilatori Barcelona Progressiva.

Fins a dia d’avui, aquestes han estat les dues experiències que coneixem de l’Emili com a cantant solista. Les dues, de fa més de 40 anys. I 40 i tants anys després l’Emili torna a cantar, en un projecte propi.