Buscant a l’hemeroteca he trobat diversos articles en els que es parla dels preparatius del que havia de ser la segona edició del Festival Internacional de Música Progressiva de Granollers. Hi havia converses, estava tot preparat i en marxa per endegar la segona edició. En un article de la revista disco express de març de 1972 s’exposa aquesta qüestió, a la vegada que es reivindica el paper fonamental per la història de la música espanyola que va tenir el Primer Festival Internacional de Música Progressiva de Granollers. En el seu dia, aquell Festival no es va valorar, com tampoc es valora ara. A l’article, el seu autor es queixa de la poca obertura de mides de les autoritats i la societat espanyola d’aquell moment com quan cita la manipulació que hi va haver per part de la premsa sensacionalista quan es deia que allò havia estat una orgia col·lectiva o una trobada entre drogadictes i delinqüents. En el mateix article també s’explica la necessitat de fer una bona pedagogia sobre la música, la història d’aquesta a casa nostra, i l’efecte sobre la joventut i la societat, així ens evitarem situacions molt tristes, i cito literalment: “España va mal musicalmente por más de un zángano que todavía cree que Bach y los Beatles son dos pueblos de Soria, o porque les confunden con un elefante y una pulga...”
Finalment, la segona edició del Festival mai es va arribar a fer. Va ser una llàstima perquè amb la seva realització s’hagués erigit com el gran esdeveniment planetari després dels realitzats a Woodstock o Wight... Va fallar la continuïtat, per culpa d’una societat i un país que no estava preparat.

Durant aquest darrer any he tingut el privilegi de treballar i aprendre de Karles Torra. Aquest enorme periodista, màxim expert en tot el que té a veure amb rock, jazz i psicodèlia acaba d’enllestir un llibre en que per primera vegada exposa i trenca mites sobre la relació que va tenir Salvador Dalí amb la música. Torra ja havia publicat articles sobre Dalí i la música a diversos mitjans però faltava que aprofundís d’una manera més extensa en un treball més ampli com el que ha acabat. A finals de febrer o a molt estirar, a principis de març, Ediciones La Luvia publicarà Dalirium Sonic (Dalí, su relación con la música y las estrellas de su tiempo).
Crec que no seria prudent per la meva part avançar-me al contingut del que explica aquest llibre abans de que el seu autor ho faci, malgrat tot, com que he tingut el privilegi de treballar amb Torra com a coordinador i editor de l’obra, em permeto robar-li una petita anècdota que surt en el llibre i que explica de primera mà Joan Illa Morell, “El Quijote del Happening”. I per què robo i dono a conèixer aquesta anècdota? Doncs perquè en el fons obre molts més interrogants al que podria haver estat la segona edició del Festival Internacional de Música Progressiva de Granollers.
Quan Torra estava conversant amb Joan Illa Morell sobre alguns dels detalls del seu llibre, em va sorprendre quan el “Quijote del Happening” li va explicar que en una de les visites a casa del genial pintor els va oferir portar Grateful Dead a Granollers. Els explicava que eren molt amics i que si calia faria d’intermediari perquè els Grateful vinguessin a actuar a la capital Vallesana. Haguessin vingut a tocar a Granollers els Grateful Dead? Què hagués passat? És una cosa que mai sabrem i que entra en el terreny de les possibilitats impossibles. Segurament si aquella segona edició s’hagués dut a terme els Grateful Dead o alguna d’aquelles grans bandes de renom internacional haguessin aterrat a Granollers, al igual que un any abans havien fet els Family.
El fet que no es celebrés aquella segona edició  ha estat una autèntica llàstima, una tragèdia pels amants de la cultura, la música i els grans esdeveniments planetaris.