Pegasus era un grup en constant evolució. En aquest aspecte, Searching (Pegasus Records, PLG-005 - LP, 1985) marca un punt d’inflexió.

Searching apareix en un moment en que Pegasus gaudeix de l’aplaudiment de la crítica internacional. L’any anterior apareixia el seu disc en directe al festival de jazz de Montreaux i venien també d’un àlbum amb cert regust a comercialitat com havia estat Comunicació. De fet, “Transmediterrani exprés” havia sonat amb força a les llistes d’èxit de la ràdio. Qualsevol altre grup s’hagués quedat instal·lat en aquesta fórmula, però Pegasus no ho va fer. Una vegada havien assaborit l’èxit calia continuar indagant i buscant noves sonoritats. I aquí arriba Searching, un àlbum que té com a punt de partida la tecnologia. Eren uns anys en els que es començava a parlar obertament que els ordinadors acabarien fent música i que ocuparien les nostres vides. I Pegasus no va poder evitar obrir-se a l’experimentació sonora de les màquines.

Als crèdits del disc, a banda de trobar sintetitzadors polifònics del mestre Kitflus, hi trobem un ordinador Commodore 64 que va programar Rafael Escoté. Per la seva banda, Max Sunyer també va posar una guitarra amb sintetitzador, mentre Santi Arisa, atent sempre a les sonoritats ho compensava incloent el Txalaparta i les fustes africanes.