Diuen que quan un no té pressió i fa el que li ve de gust és capaç d’esbossar grans obres, o com a mínim una obra que respira autenticitat. Escoltant La font gelada (Fina Estampa, 2022) d’Ernest Crusats he arribat a aquesta reflexió. El disc de l’Ernest és un disc petit, íntim i fins a cert punt introspectiu. Això no vol dir que sigui un treball de dimensions petites sinó més aviat al contrari. És un disc cuinat a foc lent, lluny de l’agressivitat del mercat, més enllà de la tecnologia i les màquines que ens faran parar bojos. Quan un escolta aquesta Font Gelada té la sensació que el temps s’atura i fins i tot pot somiar en un espai on tot passa a poc a poc, els veïns es saluden i les encaixades de mà segellen l’amistat. És un disc sense pantalles, ni llenguatge digital. Tinc la sensació, i només la tinc perquè no li ho he consultat, que l’Ernest ha volgut trobar-se amb les arrels de la nostra música, la música popular, el folk de casa nostra i l’ha portat al seu món particular. L’Ernest no canta les cançons, mes aviat ens les diu a cau d’orella. Jo no he pogut evitar recordar aquell Pau Riba íntim de Jo, la donya i el gripau i més concretament el de cançons com «llàgrimes i petons». En aquell disc el Pau també feia un viatge molt personal, desprenent-se del rock per abraçar el folk, per explicar-nos la vida que havia de venir, la del Pauet.
A la cara B del disc, quan he escoltat «Flors a la cara» no he pogut evitar tornar a recordar en Pau Riba, el Riba de Dioptria II i la «Cançó 7ª en colors». Si l’Ernest ens explica que creixen flors a la cara, en Pau ens cantava que havia crescut herba al seu cap. Aquests detalls l’apropen a la tradició, al nostre folk, a una història que també destil·la aromes i sabors del “sifon” d’Ia & Batiste.
L’Ernest podia haver viatjat en un vaixell gros, amb totes les comoditats, amb companys de viatge que el portessin; en canvi, ha preferit anar amb una barca petita, sense motor, a rems i equipada amb una canya de pescar. N’ha sabut treure el peix just, el més preuat, gustós i deliciós. Finalment, l’ha cuinat amb paciència, honestadat i senzillesa.