Sorgida de l’entorn de l’ESMUC, la Barcelona Art Orquestra va néixer amb la voluntat d’oferir un treball seriós i continuat a la creativitat dels músics del nostre país. Des d’aleshores, sota la direcció artística del pianista Lluís Vidal, no ha parat de treballar en aquesta direcció.

Si la sala Zeleste obria les portes l’any 1973, l’aparició del segell Zeleste-Edigsa data de tot just un any després, el 1974. La consecució del segell discogràfic s’emmarca en l’obsessió de Víctor Jou de fer quelcom més que una simple sala de concerts i espai per fer una copa. La seva idea és crear una oficina de management i un segell discogràfic per tal que els artistes tinguin en la nova sala un referent i un espai per poder desenvolupar la seva obra.

Los que no fuimos testigos directos de la crónica cultural de la década de los setenta hemos descubierto a Claudio Montañá de una manera casi clandestina, con muchas dificultades. Hay algo en Montañá que lo convierte en un narrador diferente, poco convencional, que rompe con los cánones periodísticos y la estandarización. Pero las dificultades a la hora de acercarse a la figura de Montañá eran mayúsculas: no editó ningún libro en vida.

Els que no vam ser testimonis directes de la crònica cultural de la dècada dels setanta hem descobert a Claudi Montañà d’una manera gairebé clandestina, amb moltes dificultats. Hi ha alguna cosa en Montañà que el converteix en un narrador diferent, poc convencional, que trenca amb els cànons periodístics i l’estandardització. Però les dificultats a l’hora d’acostar-nos a la figura de Montañà eren majúscules: no va editar cap llibre en vida.

Després de deixar reposar uns dies la segona edició del PROGRASSIU ja em trobo en disposició d’escriure una petita crònica de com ho vaig viure. D’entrada, molt content perquè la gent ens va fer costat i en general es va respirar entusiasme amb la proposta.

Después de dejar reposar unos días la segunda edición del PROGRASSIU ya me encuentro en disposición de escribir una pequeña crónica de cómo lo viví. De entrada, muy contento porque la gente nos apoyó y en general se respiró entusiasmo con la propuesta.

Jornada de análisis, memoria i recuperación del I Festival de Música Progresiva de Granollers

Jornada d’anàlisi, memòria i recuperació del I Festival de Música Progressiva de Granollers

Poco me hubiera imaginado que aquel abrazo de hasta luego se hubiera convertido en un adiós para siempre. Me despedí de Josep con total normalidad, contento por el trabajo hecho y satisfecho de que mi intervención lo hubiera hecho disfrutar.

Poc m’hagués imaginat que aquella abraçada de fins després s’hagués convertit en un adéu per sempre.