Si la sala Zeleste obria les portes l’any 1973, l’aparició del segell Zeleste-Edigsa data de tot just un any després, el 1974. La consecució del segell discogràfic s’emmarca en l’obsessió de Víctor Jou de fer quelcom més que una simple sala de concerts i espai per fer una copa. La seva idea és crear una oficina de management i un segell discogràfic per tal que els artistes tinguin en la nova sala un referent i un espai per poder desenvolupar la seva obra.
Conocí a Alejandro Delgado hace unos años. Entonces formaba parte de un grupo llamado Asimètric, dirigido por el teclista Miquel Pascual. Asimètric publicó un álbum homónimo (Autoeditado, 2012) que en aquel momento era un soplo de aire fresco ya que rescataba el espíritu de la Onda layetana y lo adaptaba a los nuevos tiempos, con composiciones frescas, vibrantes y curiosamente pegadizas. Como suele ocurrir en este país, lo que tenía que ser un gran proyecto fue apagándose.
Vaig conèixer a l’Alejandro Delgado fa una colla d’anys. Aleshores formava part d’un grup anomenat Asimètric, dirigit pel teclista Miquel Pascual. Asimètric va publicar un àlbum homònim (Autoeditat, 2012) que en aquell moment era una alenada d’aire fresc perquè rescatava l’esperit de l’Ona laietana i l’adaptava als nous temps, amb composicions fresques, vibrants i que enganxaven. Com sol passar en aquest país, el que havia de ser un gran projecte va anar caient. Poques actuacions, afegit a la falta de perspectiva i de públic els van empènyer a la dissolució.
La primera vegada que vaig saber de Josep Cassart va ser quan va caure a les meves mans una carta. En dita carta, Arnold Jay Smith, en nom de la revista Down Beat, s’adreçava al Josep com a representant de Zeleste per informar que la prestigiosa publicació havia otorgat 5 estrelles Down Beat, la màxima puntuació, al disc de Jordi Sabatés Solos i duets amb Santi Arisa.
Se acaba este 2015 y durante todo este año ha habido varias referencias, homenajes y recuerdos para conmemorar el 20 aniversario de la marcha de Ovidi Montllor. Se ha visto un poco de todo y se ha hablado bastante, aunque seguramente no lo suficiente.
S’acaba aquest 2015 i durant tot aquest any hi ha hagut diverses referències, homenatges i records per commemorar el 20 aniversari de la marxa d’Ovidi Montllor. S’ha vist una mica de tot i se n’ha parlat bastant, encara que segurament no el suficient.
Músic, compositor i sonoterapeuta, el més conegut de José Manuel Pagán és la composició de bandes sonores per al cinema. Al llarg de la seva extensa carrera ha realitzat la música per pel · lícules de Bigas Luna, Vicente Aranda, Jordi Cadena, Carles Balagué, Rosa Vergés, i un llarg etcètera. El seu èxit més recent, el Premi Gaudí a la millor música original per Pa Negre d'Agustí Villaronga. No obstant, José Manuel Pagán s'ha anat especialitzant en la sonoteràpia.
Músico, compositor y sonoterapeuta, lo más conocido de José Manuel Pagán es la composición de bandas sonoras para el cine. A lo largo de su extensa carrera ha realizado la música para películas de Bigas Luna, Vicente Aranda, Jordi Cadena, Carles Balagué, Rosa Vergés y un largo etcétera. Su éxito más reciente,el Premio Gaudí a la mejor música original por Pa Negre de Agustí Villaronga. No obstante, José Manuel Pagán se ha ido especializando en la sonoterapia.
Mi sección quincenal en el programa Som Aquí presentado y dirigido por Oriol Carreras.
La meva secció quinzenal al programa Som Aquí presentat i dirigit per Oriol Carreras.
