Enguany celebrem cinquanta anys de la sortida del primer LP d’Ovidi Montllor. Per celebrar dita efemèride em proposo fer un recorregut partint de les circumstàncies que van envoltar la seva gravació i un acostament al context que la va propiciar. Per fer-ho ens valdrem de la figura del percussionista de Terrassa Adrià Font.

Me entero del deceso de Moncho a través de un WathsApp que me envía el percusionista Miquel Àngel Lizandra. En cuatro líneas viene a decirme que han aflorado los recuerdos del tiempo que estuvo con él en la sala Las Vegas de Barcelona. Aparte de tocar la batería con el gitano del bolero me comenta como ha llorado escuchándolo y se da cuenta que el paso del tiempo es inexorable.

M’assabento del decés de Moncho a través d’un WathsApp que m’envia el percussionista Miquel Àngel Lizandra. En quatre línies ve a dir-me que han aflorat els records del temps que va estar amb ell a la sala Las Vegas de Barcelona. A part de posar la bateria pel gitano del bolero em comenta com ha plorat escoltant-lo i s’adona que el pas del temps és inexorable.

Se acaba este 2015 y durante todo este año ha habido varias referencias, homenajes y recuerdos para conmemorar el 20 aniversario de la marcha de Ovidi Montllor. Se ha visto un poco de todo y se ha hablado bastante, aunque seguramente no lo suficiente.

S’acaba aquest 2015 i durant tot aquest any hi ha hagut diverses referències, homenatges i records per commemorar el 20 aniversari de la marxa d’Ovidi Montllor. S’ha vist una mica de tot i se n’ha parlat bastant, encara que segurament no el suficient.