Passats dos dies de la presentació del disc i el tribut a Manolo Bolao i un cop refredades les sensacions i reflexionat tot el que va passar, em disposo a fer-ne cinc cèntims. D’entrada, la valoració és molt positiva. Quant es monten aquest tipus de gresques al voltant de temes musicals y culturals un sempre està patint fins el darrer minut ja que de per si, sempre solen ser actes minoritaris. A banda, sempre costa molt movilitzar a la gent i fer arribar la informació.
I am happy to report that we have finally managed to advance the dream of Bolao Collection. In recent years I have found the vital need to develop this project. After moving
Estoy contento de poder contar que finalmente hemos logrado sacar adelante el sueño de la Bolao Collection. Durante los últimos años me he encontrado con la necesidad vital de poder desarrollar
Estic content de poder explicar que finalment hem lograt tirar endevant el somni de la Bolao Collection. Durant els darrers anys m’he trobat amb la necessitat vital de poder desenvolupar aquest projecte. Després de moure’m amunt i avall i de buscar possibles aliats per aquesta aventura personal, he trobat la confiança i el suport dels amics de Petit Indie.
Este mes de julio hace cuarenta años que Máquina! grabó el mítico doble disco Màquina! En directo.
Aquest mes de juliol fa quaranta anys que Màquina! va gravar el mític doble disc Màquina! En directo.
Finalmente, Picap recupera Les gavines de la farga, LP publicado originalment por Zeleste/edigsa en 1979. He tenido la enorme suerte de participar en esta nueva edición y reivindicar a una de las figuras indispensables de la noche de Barcelona de los años setenta que por desgracia está demasiado olvidada. Adjunto parte del texto que preparé para la recuperación de este mítico trabajo, el único que Farràs publicó con su nombre original y que a parte de la música también contiene imágenes, las letras, todos los créditos y otras cuiosidades. Vale la pena.
Finalment, Picap recupera Les gavines de la farga, publicat originalment per Zeleste/edigsa el 1979. He tingut l'enorme plaer de participar en aquesta nova edició i reivindicar una de les figures indispensables de la nit barcelonina dels anys setanta que per desgràcia resta molt oblidada. Adjunto part del text que vaig preparar per la recuperació d'aquest mític treball, l'únic que Farràs publicà amb el seu nom original i que a part de la música també conté imatges, les lletres, tots els crèdits i altres. Val la pena.
