Els crèdits dels discos moltes vegades poden ser un drama perquè o bé no hi surten, són erronis o molt imprecisos. A la discografia de producció nacional aquest problema es doblement greu i ja de per si dona per fer un estudi molt seriós per tal de treure l’entrellat de moltes de les edicions discogràfiques. Per desgràcia, amb algunes ja no hi som a temps perquè ja no hi ha ningú que ens ho pugui verificar. Aquesta falta de precisió en els crèdits dels àlbums la trobo força greu. S’entén que quan van començar els discos, quan no hi havia portades i només anaven en un sobre no es posessin crèdits. Però quan la cosa va començar a avançar i es va anar posant portades, fent carpetes i donant més èmfasi a la presentació i el contingut, aquesta «imprecisió» va anar continuant fins als nostres dies. A vegades ha estat per desídia, d’altres per un menyspreu total cap a l’ofici de músic i d’altres per interessos discogràfics perquè els artistes en qüestió no poguessin reclamar res. El debat entorn a aquest tema és llarg i amarg i pels que ens agrada saber aquesta informació és tota una tragèdia.
Tots aquests pensaments m’han arribat després de la rocambolesca història que m’ha portat a descobrir els intèrprets d’un disc al que portava mesos donant voltes. El disc en concret és Espirituales Negros (1972), el va editar Barlovento, el subsegell de Als 4 Vents on s’editava tota la producció castellana. 

L’any 1969 sortia al mercat el disc Espirituals Negres interpretat per Jaume Arnella, la coral Sant Jordi, i Francesc Burrull al piano acompanyat de secció rítmica. L’any 1970 s’editava una segona entrega, Espirituals negres Volum II. L’any 1972 sortia Espirituales Negros que era una adaptació al castellà del primer volum d’Espirituals Negres. Als crèdits d’Espirituales Negros posa que els intèrprets són Jaume Arnella i grup coral. Quan vaig escoltar el disc de seguida em vaig adonar que allà no cantava Jaume Arnella i l’acompanyament era força diferent. Res no quadrava i el cantant principal em sonava a algú però no acabava de trobar el nom. El primer que vaig fer va ser trucar a en Francesc Burrull per preguntar-li si ell tocava el piano en aquest disc. No ho recordava, però de seguida que va escoltar les primeres notes em va deixar clar que aquell no era ell. Descartat Burrull, vaig pensar que aquell piano podia estar tocat per Enric Herrera, un habitual a les gravacions de Als 4 Vents. Però a Enric Herrera no li sonava de res aquesta gravació i va quedar descartat. Així que estava perdut, no sabia per on tirar.
Un dia m’arriba un correu de Manel Joseph i m’explica que el «melodramàtic» Toni Olivé, l’historiador musical del Poblenou, l’ha animat a escriure’m per explicar-me una història que em faria gràcia. I curiosament, aquest correu resolia l’enigma Espirituales Negros.
Espirituales Negros es va gravar a l’Aliança del Poblenou però a diferència dels volums en català, els intèrprets en aquesta gravació eren en Manel Joseph, Ia Clua i Maria Cinta a les veus principals, el grup coral estava format per noms tan curiosos com Carles Benavent o Jordi Clua.  A l’apartat musical en Víctor Ammann al piano, Toni Arasil a la bateria, Xavier Batllés al baix elèctric i contrabaix, i Sedo Garcia harmònica i banjo. En Xavier Batllés no em va saber dir amb exactitud com és que van acabar fent aquesta gravació tot i que creia que pel que fos Jaume Arnella no la va fer i llavors segurament a través de Jordi Roura amb qui col·laboraven a les gravacions dels discs d’Ara va de Bo els ho van dir a ells.
El disc es va gravar d’una tirada, pràcticament en directe. Com a prova,, en Manel Joseph va conèixer a Víctor Ammann en aquesta gravació i acte seguit a la protocol·lària presentació, sense assaig, van gravar  «Como huérfano voy». El resultat és d'una delicadesa exquisida.
Les adaptacions de les lletres al castellà són força curioses i fins a cert punt divertides.
Però per mi el més important es que per fi podem posar els intèrprets al seu lloc i  posar llum a temes menystinguts de la història de la nostra música.