Amb l’amic Joan-Josep Vallbé sempre hem compartit la passió per la música i la literatura. Quan voltàvem els 20 anys vam començar a fer un programa de ràdio que s’anomenava Apocalíptics i Integrats. Aquell programa va durar unes tres temporades. Era una època en que encara no exisiten els podcast i internet tot just despertava. Qui volia escoltar-nos ho havia de fer en directe, a hores intempestives. És el que toca quan es fa quelcom relacionat amb la música i la cultura. Més enllà d’això, sempre hi havia algun amic que li feia gràcia escoltar-nos i com que les ones no arribaven més enllà del terme municipal li fèiem arribar el programa a través d’una cinta de caset. Encara en conservo alguna. 
La vida ens va portar per diferents camins i no va ser fins fa tres anys, gairebé 20 anys després d’aquella aventura, que amb l’amic Vallbé ens vam trobar amb la intenció de tornar a fer ràdio. Val a dir que tot va ser gràcies a que el senyor Monter ens va fer l’oferta de tornar. Així va començar El gat blanc, un programa modest amb una filosofia modesta. El nostre guia, en Toti Soler, amb la “sardana flamenca”, que no és sardana ni és flamenca, però que es seva, és nostra. L’estil propi de la guitarra catalana, el repàs a les músiques dels Països Catalans i la poesia com a espai de repòs.
Per celebrar que arribàvem als 100 programes, que es diu aviat, vam decidir fer una història diferent. Vam ocupar la llibreria Nollegiu amb la complicitat de qui en te les claus, en Xavier Vidal. Allà hi vam gravar un programa que resumeix a la perfecció la nostra filosofia. No hi podia faltar el mestre Toti Soler. Aquest any el seu “liebeslied” en fa cinquanta i segueix guiant-nos a través de la vida. Però la gràcia de tot plegat, fou que la música del nostre Toti va brollar amb la veu i la guitarra d’un cantautor de Santa Coloma, l’amic Javi Jareño. En Xavier Vidal va posar la veu a uns poemes de Susanna Rafart, concretament del volum D’una sola branca. També ens va visitar el poeta i traductor Víctor Obiols, amb qui vam voler aprofitar la nostra passió pel jazz perquè ens parlés de Cecil Taylor i més concretament d’aquella obra que li va dedicar, El croc de l’esfera. El darrer convidat del centenari, un altre cantautor, en Víctor Bocanegra. Amb ell vam voler recuperar la memòria del grup Bocanegra, del seu inseparable Pepe Sales. Vam gaudir amb la versió en directe que ens va fer de “Setze anys”.
El programa s’emetrà el proper dimecres 9 de març a través de les ones de Ràdio Caldes. Posteriorment estarà disponible al podcast de la mateixa ràdio o a través d’Ivoox.