Definitivament no paro d’està sorprès davant la feina feta per l’Àngel Fàbregas a finals dels seixanta i primers setanta del passat segle. Incomprensible l’oblit davant d’una de les figures clau en el desenvolupament de la música del nostre país. Quan les grans companyies es negaren a donar cobertura a tot un seguit de propostes suicides però a la vegada imprescindibles i que amb el temps han esdevingut de culte, Fàbregas creà el segell discogràfic Als 4 Vents i els respectius subsegells Didó, Barlovento, Diabolo, Ette i Cactus. Fou un visionari amb empenta i cert romanticisme que pagà el estar avançat  a la seva època  amb un gran cost personal que els propis músics, i la història semblen haver oblidat. Un editor que ho va donar tot i ho va perdre tot per amor a la música i el que feia.
De la factoria Fàbregas van emergir El Grup de Folk, la visió de gravar els grups del rock andalús molt abans que ningú ho fes, com Smash, Gualberto o Nuevos Tiempos. Va donar sortida a molts dels cantautors i músics de l’òrbita de Madrid mostrant que la música no tenia fronteres. De la seva factoria sorgirien Elisa Serna, Luís Pastor, Quintín Cabrera... Amb la música infantil i de la mà de Xesco Boix entre altres, capitenejà una nova manera de mostrar el gènere que va crear escola i la segueix creant. A la vegada el seu segell va ser la bandera i el pal de paller del que fou el moviment del rock progressiu a tota Espanya. Jordi Batiste em comentava que Fàbregas era com un Sant, un personatge únic i que si no fos per ell i la insistència d’un altre dels colaboradors de Als 4 Vents, Jordi Vendrell, la Màquina! no s’hagués posat en marxa. Batiste m’explicava amb un somriure als llavis i ulls com taronges que els va comprar tots els instruments que necessitaven i els donà una cobertura com mai ningú li ha donat mai més. A remolc de Màquina! impulsà altres grups i propostes com Vértice!, Agua de Regaliz, els experiments al voltant del Beatles del saxofonista i membre de Màquina! Peter Rohr i un joveníssim Lucky Guri, o els poc rentables però imprescindibles Música Dispersa, entre altres. A banda grups fantasmes com H2O o Estratagema. I curiosament avui em trobo davant d’un single de la factoria Diabolo (el segell progressiu de Als 4 Vents) del tot curiós. Es del grup Génesis i va sortir al mercat l’any 1970. A la nota de promoció escrita a màquina explica que són un duet format per José Luis Gausachs i Manuel López de 18 i 17 anys respectivament. Que fa 6 mesos que s’han trobat per formar el grup, canten en anglès i van ser descoberts per Jordi Batiste que impresionat per la seva qualitat els presentà a la casa de discos. A la mateixa nota els defineix de la següent manera: “Tienen un estilo muy personal, único en los duos hispanos y de categoría internacional con chispitas progresivas”.
Per la gravació del single, la direcció musical i els arranjaments van còrrer a càrrec, com no podia ser d’una altra manera, del mestre Enric Herrera, l’ànima musical de la factoria Fàbregas i de la mítica Màquina!.

Génesis (diabolo SN. 20.400, SG-1970)
No sunshine
And everything