Moncho

Moncho, el gitano del bolero

  • Posted on: 30 December 2018
  • By: admin

Me entero del deceso de Moncho a través de un WathsApp que me envía el percusionista Miquel Àngel Lizandra. En cuatro líneas viene a decirme que han aflorado los recuerdos del tiempo que estuvo con él en la sala Las Vegas de Barcelona. Aparte de tocar la batería con el gitano del bolero me comenta como ha llorado escuchándolo y se da cuenta que el paso del tiempo es inexorable.

Moncho, el gitano del bolero

  • Posted on: 30 December 2018
  • By: admin

M’assabento del decés de Moncho a través d’un WathsApp que m’envia el percussionista Miquel Àngel Lizandra. En quatre línies ve a dir-me que han aflorat els records del temps que va estar amb ell a la sala Las Vegas de Barcelona. A part de posar la bateria pel gitano del bolero em comenta com ha plorat escoltant-lo i s’adona que el pas del temps és inexorable.

Ricard Miralles y Serrat sin Serrat

  • Posted on: 17 October 2016
  • By: admin

El CD Serrat sin Serrat (Picap, 2016) es una selección de canciones de Joan Manuel Serrat interpretadas a dos pianos. Un total de 14 cortes entre los que destacan títulos como "Paraules d’amor", "Cançó de Matinada" o "Mediterraneo". El disco lo firman dos de los músicos de Joan Manuel Serrat, su director y arreglista musical, el maestro Ricard Miralles, y el músico Josep Mas "Kitflus".
Aprovecho este hecho para reunirme con el maestro Ricard Miralles para que me hable de este trabajo y hacer un repaso a su brillante y extensa carrera.

Ricard Miralles i Serrat sense Serrat

  • Posted on: 17 October 2016
  • By: admin

El CD Serrat sense Serrat (Picap, 2016) és una selecció de cançons de Joan Manuel Serrat interpretades a dos pianos. Un total de 14 talls entre els que destaquen títols com “Paraules d’amor”, “Cançó de matinada” o “Mediterraneo”. El disc el firmen dos dels músics de Joan Manuel Serrat, el seu director i arranjador musical, el mestre Ricard Miralles, i el músic Josep Mas “Kitflus”.
Aprofito aquest fet per reunir-me amb el mestre Ricard Miralles perquè em parli d’aquest treball i fer un repàs a la seva brillant i extensa carrera.

Josep "Papa" Cunill

  • Posted on: 18 January 2013
  • By: admin

Josep Cunill (Barcelona 1930), pianista, historia viva de nuestra música es y ha sido un hombre imprescindible en el desarrollo de la música latina y la rumba catalana en nuestro país. Su vida daría para hacer el guión de una película.
Tuve la suerte de mantener una agradable conversación con él en la que terminó animado tocando el piano y yo haciendo de espectador de lujo. Yo conocía algunos rasgos de su dilatada y espectacular carrera por boca de otros compañeros. Sabía que había sido una persona clave en el desarrollo y la modernización de la rumba catalana, o que fue uno de los primeros pianistas de Barcelona que "Tumbaba" mucho antes que en la década de los setenta se pusiera de moda la Fania y músicos de dos generaciones posteriores como Víctor Ammann y otros, se vieran atraídos por el "tumbao" y los ritmos latinos que introducirían en formaciones como Mirasol Colores o Orquestra Plateria durante la fiebre latina de mediados de los años setenta del siglo XX.

Josep "Papa" Cunill

  • Posted on: 18 January 2013
  • By: admin

Josep Cunill (Barcelona 1930), pianista, història viva de la nostra música és i ha estat un home imprescindible en el desenvolupament de la música llatina i la rumba catalana al nostre país. La seva vida donaria per fer el guió d’una pel·lícula.
Vaig tenir la sort de mantenir una agradable conversa amb ell en la que va acabar engrescat tocant el piano i jo fent d’espectador de luxe. Jo coneixia alguns trets de la seva dilatada i espectacular carrera per boca d’altres companys. Sabia que havia estat una persona clau en el desenvolupament i la modernització de la rumba catalana; o que va ser un dels primers pianistes de Barcelona que “tumbava” molt abans que a la dècada dels setanta es posés de moda la Fania i músics dues generacions posteriors com Víctor Ammann i d’altres, es veiessin atrets pel “tumbao” i els ritmes llatins que introduirien a formacions com Mirasol Colores o Orquestra Plateria durant la febre llatina de mitjans dels anys setanta.