Aquest mes de juliol fa quaranta anys que Màquina! va gravar el mític doble disc Màquina! En directo. Concretament es va enregistrar en directe a l’Aliança del Poblenou els dies 7 i 8 de juliol de 1972. Han passat 40 anys i hi ha algunes dades que encara resten confuses. És per això que per celebrar l’efemèride m’he decidit a explicar alguns matisos que es diuen i que se saben, altres que són un error però que el pas del temps no ha corregit i d’altres que passen de boca en boca sense deixar constància. Però anem a pams. Màquina! En directo, marca el punt i final de Màquina! com a grup. Malgrat els èxits aconseguits i ser un dels conjunts més interessants del panorama del rock progressiu va arribar un moment en el que no feien concerts i moure una formació tant gran era molt costós, per això van decidir disoldre’s. Per tal d’acomiadar-se, la primera idea era fer un doble àlbum gravat a l’estudi que havia de recollir totes les composicions que s’havien fet en la darrera etapa, a la vegada que rescatar-ne alguna de la primera època. No obstant, l’elevat cost d’entrar a l’estudi i el fet que Àngel Fàbregas no disposés de diners per produïr aquesta aventura va propiciar que es gravés en directe, ja que els costos eren molt inferiors. Els recursos de la gravació van ser bastant precaris i es va gravar en un 4 pistes. Per desgràcia el so deixa molt que desitjar, excesivament comprimit i tancat. No obstant, ens ha quedat el testimoni d’aquella aventura, gràcies una vegada més a Àngel Fàbregas. A més, Màquina! En directo, té l’honor de ser el primer doble àlbum gravat integrament en directe que es va editar a Espanya.
Màquina! En directo és un treball molt complet en el sentit que podem veure de forma molt clara les diferents etapes per les que va passar el grup i el que podia haver estat si hagués continuat actiu. Una decisió excel·lent que es va pendre per fer aquest comiat va ser que incorporessin a Jordi Batiste. D’aquella primera Màquina! hi podem sentir cançons com “Look away our happiness” o d’altres posteriors com “Chains”. De l’etapa posterior sense Batiste, sorgida quan Herrera incorpora el trio de Crac (Benavent, Baleriola, Font) es pot veure el que va aportar aquest trio. Una energia fresca de rock i blues que s’obvserva en composicions com “All right under the rain” d’Emili Baleriola o o el tradicional “Blues en F”. Per la seva banda, el saxofonista alemany Peter Rohr, que es va incorporar a la vegada que els Crac i que va ser l’únic dels metalls que va formar part de la banda fins al final hi aporta l’excel·lent versió del gran tema d’Eddy Harris “Cold duck time”. Rohr  també era un saxo tenor i li agradava molt aquest tema. En aquest aspecte, és interessant la “trempera” i el “groove” que Rohr va aportar a la formació.
A les acaballes d’aquella Màquina! es va incorporar un músic nou, el trompeta Hubert Grillberger, que va arribar de la mà de Rohr. Aquest músic tenia composicions pròpies interessants i per aquest motiu Màquina! va incloure una peça del seu repertori, “Wild side of life”, que el mateix Grillberger canta.
I ja per acabar, l’altre gran característica que ens ajuda a arrodonir tot el so Màquina!, la trobem als dos temes que tanquen el doble disc que ens obren les portes al que possiblement hauria estat la direcció d’aquella darrera Màquina!. “Sonata” és una peça d’Enric Herrera amb un desenvolupament musical curiós que s’acosta al estil del rock simfònic. “I can only fly but very well” és una composició força trencadora d’Emili Baleriola en la que es juga amb les veus i hi ha força experimentació com per exemple quan Emili Baleriola fa el solo de guitarra que està gravat d’una forma molt curiosa. Per la seva banda Carles Benavent toca el contrabaix.
Si parlem de l’edició del doble disc hi troben alguns errors i oblits. D’entrada, el títol del tema instrumental que obre l’àlbum, “Cold duck time”, d’Eddy Harris, apareix i segueix apareixent en les posteriors reedicions com a “Could that time”. Pel que fa al tema que tanca el doble disc, “I can only fly but very well” és una cançó afegida a darrera hora, ja que no forma part del directe i estava gravada a l’estudi per un futur disc que mai va sortir. En aquesta cançó també va participar el grup Mi Generación a les veus i no surten als crèdits.
Quaranta anys després, Màquina! En directo segueix essent una referència per tots aquells amants de la bona música. Malgrat la precarietat del so, el pas del temps i l’oblit segueix emocionant i transmet sensacions inexplicables, que et fan vibrar. I això passa molt poques vegades.

 Màquina! en directo (Diábolo-Als 4 Vents, 33001 LT - 2 LP, 1972). Reeditat en Cd per Picap. Reeditat en vinil per Wah-wah.
Jordi Batiste (veu), Emili Baleriola (guitarra i coros), Carles Benavent (baix elèctric i coros), Enric Herrera (orgue), Hubert Grillberger (trompeta i veu), Peter Rohr (saxo).

1 Cold duck time ( E. Harris) 4,14
2 All right under the rain (E.Baleriola) 5,1
3 Chains (E. Herrera) 8,01
4 Sunrise horse (E. Herrera) 6,55
5 Wild side of life (H.Grillberger) 4,38
6 Time is over (E. Baleriola) 5,13
7 Blues en f (Tradicional) 9,14
8 Look away our happiness (J. Batiste-E. Herrera) 7,16
9 Sonata (E. Herrera) 11,55
10 I can only fly but very well (E. Baleriola) 3,44