En 2011, Emili Baleriola publicaba el disco Jazz-Rock Trio (Picap) tras más de dos décadas de silencio - su anterior álbum era Dilema (1987, PDI) -. Baleriola volvía con proyecto propio en formato de trío con un disco y una formación que eran fruto de la búsqueda de un lenguaje propio, directo, y donde el enorme guitarrista nos sorprendía reivindicando un estilo y unas maneras que lo situaban entre los grandes del jazz-rock. En aquella aventura, sus compañeros de viaje fueron el carismático Vicenç Mas al bajo eléctrico y el inmenso Raimon Iniesta a la batería.

L’any 2011 Emili Baleriola publicava el disc Jazz-Rock Trio (Picap) després de més de dues dècades de silenci – el seu anterior àlbum era Dilema (1987, PDI)-. Baleriola tornava amb projecte propi en format de trio amb un disc i un projecte que eren fruit de la recerca d’un llenguatge propi, directe, i a on l’enorme guitarrista ens sorprenia reivindicant un estil i unes maneres que el situaven entre el bo i millor del jazz-rock. En aquella aventura, els seus companys de viatge van ser el carismàtic Vicenç Mas al baix elèctric i l’immens Raimon Iniesta a la bateria.

Conocí a Alejandro Delgado hace unos años. Entonces formaba parte de un grupo llamado Asimètric, dirigido por el teclista Miquel Pascual. Asimètric publicó un álbum homónimo (Autoeditado, 2012) que en aquel momento era un soplo de aire fresco ya que rescataba el espíritu de la Onda layetana y lo adaptaba a los nuevos tiempos, con composiciones frescas, vibrantes y curiosamente pegadizas. Como suele ocurrir en este país, lo que tenía que ser un gran proyecto fue apagándose.

Vaig conèixer a l’Alejandro Delgado fa una colla d’anys. Aleshores formava part d’un grup anomenat Asimètric, dirigit pel teclista Miquel Pascual. Asimètric va publicar un àlbum homònim (Autoeditat, 2012) que en aquell moment era una alenada d’aire fresc perquè rescatava l’esperit de l’Ona laietana i l’adaptava als nous temps, amb composicions fresques, vibrants i que enganxaven. Com sol passar en aquest país, el que havia de ser un gran projecte va anar caient. Poques actuacions, afegit a la falta de perspectiva i de públic els van empènyer a la dissolució.

To see the effect and impact of Màquina!, one of the most important formations in the development of rock in Spain, we recover the original repertoire of this legendary band. For this milestone was mounted Get to Màquina! which brought Màquina! original member as Jordi Batiste and Emili Baleriola with musicians of other generations, among whom were members of Asimetric and others. An experience that was a hit with audiences and critics. All this happened in the theater of the CCCB of Barcelona during the days of BCNmp7 dedicated to progressive rock of the seventies in Spain.

Para ver la vigencia y el impacto de Máquina!, una de las formaciones más importantes en el desarrollo del rock en España, recuperamos su repertorio original. Para este hito se montó la formación Get to Máquina! que reunió a miembro originales de Màquina! como Jordi Batiste y Emili Baleriola con músicos de otras generaciones, entre los que se encontraban miembros de Asimètric y otros. Una experiencia que fue todo un éxito de público y crítica.

Per tal de veure la vigència i l’impacte de Màquina!, vam recuperar el repertori original. Per aquesta fita es va muntar la formació Get to Màquina! que va reunir membres originals de la banda com Jordi Batiste i Emili Baleriola amb músics d’altres generacions, entre els que es trobaven membres d’Asimètric i altres. Una experiència que va ser tot un èxit de públic i crítica. Tot això va passar al teatre del CCCB de Barcelona durant les jornades del BCNmp7 dedicades al rock progressiu dels anys setanta a la Península.

No puedo ocultar mi satisfacción ante la buena acogida que tuvo la sesión del BCNmp7 dedicada al surgimiento del rock progresivo en la Península.

No puc amagar la meva satisfacció davant la bona acollida que va tenir la sessió del BCNmp7 dedicada al sorgiment del rock progressiu a la Península.

Amb els anys que fa que conec a l’Emili mai l’havia vist tant en forma. És evident que amb  Jazz-Rock Trio ha trobat l’equilibri ideal. Dosis de jazz, rock, psicodèlia, latin, salsa, autenticitat i una forta càrrega d’improvisació. Ara bé, si el disc respira equilibri i un so elèctric personalíssim, el directe és un complement indispensable al treball d’estudi. Resulta interessant i una experiència molt recomanable.