Diuen que quan un no té pressió i fa el que li ve de gust és capaç d’esbossar grans obres, o com a mínim una obra que respira autenticitat. Escoltant La font gelada (Fina Estampa, 2022) d’Ernest Crusats he arribat a aquesta reflexió. El disc de l’Ernest és un disc petit, íntim i fins a cert punt introspectiu. Això no vol dir que sigui un treball de dimensions petites sinó més aviat al contrari. És un disc cuinat a foc lent, lluny de l’agressivitat del mercat, més enllà de la tecnologia i les màquines que ens faran parar bojos.

Quan a un li recomanen escoltar Caïm Riba resulta difícil no fer un primer judici massa ràpid i accelerat que pot desdibuixar el resultat. És el preu que han de pagar fills que neixen a l’ombra d’un cognom tan il·lustre i amb un pare que va marcar les pautes del rock i el moviment hippie peninsular a finals de la dècada dels seixanta i primers setanta del passat segle. I si a més sabem que el tal Caïm també és besnet de Carles Riba i Clementina Arderiu la pressió augmenta el doble i un es pot crear unes expectatives massa marcades pel cognom que porta.

Me llega el nuevo trabajo de Víctor Bocanegra, Sacrilegis. Me sorprende por el formato, no es un CD, sino que es un libro que incluye un CD. Lo ha editado Godall Edicions. El diseño y la presentación de la cubierta es exquisito, sobrio y elegante. Después de esta primera visión veo que el libro tiene un subtítulo: "Poemas musicados de clásicos catalanes". Qué atrevimiento! Que a estas alturas de su carrera Bocanegra dedique todo un trabajo a estos clásicos tiene un alto riesgo, del que puede salir quemado.

M’arriba el nou treball de Víctor Bocanegra, Sacrilegis. Em sorprèn pel format, no és un CD, sinó que és un llibre que inclou un CD. L’ha editat Godall Edicions. El disseny i la presentació de la coberta és exquisit, sobri i elegant. Després d’aquesta primera visió veig que el llibre té un subtítol: “Poemes musicats de clàssics catalans”. Déu ni do, quin atreviment! Que a aquestes alçades de la seva carrera en Bocanegra dediqui tot un treball a aquests clàssics té un alt risc, en pot sortir escaldat.

El pasado 9 de febrero de 2017 en el Auditorio Marcelino Camacho de Madrid el colectivo Canción del Pueblo ofrecía un recital para celebrar el 50 cumpleaños. Canción del Pueblo surgió en el año 1966 y lo formaron mayoritariamente estudiantes universitarios que hacían canciones con textos propios y de poetas como Antonio Machado, Miguel Hernández o Arcipreste de Hita, entre otros. Aunque ya habían actuado en público la historia ha fijado su concierto ofrecido en el Instituto Ramiro de Maezto el 22 de noviembre de 1967 como punto de partida.

El passat 9 de febrer de 2017, a l’Auditori Marcelino Camacho de Madrid, el col·lectiu Canción del Pueblo va oferir un recital per celebrar el 50 aniversari. Canción del Pueblo va sorgir l’any 1966 i majoritàriament estava format per estudiants universitaris que feien cançons amb textos propis i de poetes com Antonio Machado, Miguel Hernández o Arciprestre de Hita, entre altres. Tot i que ja havien actuat en públic, la història ha fixat el seu concert ofert a l’Institut Ramiro de Maezto el 22 de novembre de 1967 com a punt de partida.

Meses atrás recibí la llamada de Jordi Sabatés. Se trataba de una llamada de aquellas que te alegran el día. El maestro había terminado de grabar un disco que llevaría por título Maverick (Picap, 2016). Me invitaba a su casa para hacer una audición conjunta y que le expresara mi opinión. Para rematar, ante mi estupefacción y alegría me preguntaba si quería encargarme de hacer el escrito interior que acompañaría el CD.

Mesos enrere vaig rebre la trucada de Jordi Sabatés. Es tractava d’una trucada d’aquelles que t’alegren el dia. El mestre havia acabat d’enregistrar un disc que portaria per títol Maverick (Picap, 2016). Em convidava a casa seva per fer una audició conjunta i que li expressés la meva opinió. Per rematar, davant la meva estupefacció i alegria em demanava si em volia encarregar de fer l’escrit interior que acompanyaria el CD.

Toti Soler lleva más de medio siglo de carrera profesional. En solitario ha publicado 23 discos de larga duración. Junto a artistas como Jordi Sabatés, Ovidi Montllor, Leo Ferré, Pau Riba, Ester Formosa, Jeanette, Sílvia Pérez Cruz, Gemma Humet o Cinta Masip, por citar algunos, ha firmado varias decenas.

Toti Soler porta més de mig segle de carrera professional. En solitari ha publicat 23 llarga durada. Al costat d’artistes com Jordi Sabatés, Ovidi Montllor, Leo Ferré, Pau Riba, Ester Formosa, Jeanette, Sílvia Pérez Cruz, Gemma Humet o Cinta Masip, per citar-ne alguns, n’ha firmat vàries desenes.